Vientos de otoño

Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 

La il·lustració és de Guilherme Marconi.

1. Comenta'l cada quatre versos.
1- El monte se hunde en llamas
2- Dejan huella los arboles caídos.
3- El dolor de todo lo que habia ahí, se acabo.

2. Relaciona el poema amb el moment actual.
Estas cosas suelen pasar en otoño, que el bosque se quema.

3. Sintetitza en una frase del poema.
¡Alegría en el nombre de la vida!

4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
Le da movimiento.

Sempre en mi

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.

Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.

“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.

La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.

Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

Ganes de tenirte

Esperant el moment…

És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.

El moment ja és aquí i …

Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.

Gaudint del moment…

La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.

Després del moment…

Pau.

Descripció de la biblioteca

La nostra biblioteca és molt petita comparada amb altres. Té un parell de taules i un parell d'ordenadors, més els llibres per llegir.

1. El poema de les castanyes ens parla de que van ha cercar castanyes fins que tenen els cistells ven plens.

2. No m'agraden les castanyes, ni torrades ni sense torrar.

3. Costelló de porc amb castanyes

Ingredients:

• Un quilo i mig de costelló de porc
• 300 grams de castanyes pelades
• 50 grams de mantega
• Un got de taula , de brou
• Una cullera de cafè de llorer molt
• Una cullera de cafè de farigola picada
• Una cullera de cafè de orenga picat
• Una mica de julivert picat
• Aigua
• Oli d´oliva
• Sal

Elaboració:

Primer de tot , barregem en un bol totes les herbes aromàtiques amb una mica d´oli
A banda, posem el costelló de porc a una plata de forn una mica alta,i salem una mica, i cobrim amb la mescla de les herbes
I afegim també el got de brou i posem al forn escalfat a 190 graus durant mitja hora, vigilant que no es sequi , si fos així , afegim una mica de brou
A part amb una cassola , calentem aigua amb sal i quan comenci a bullir afegim les castanyes, i deixem coure mitja hora
Fet això escorrem les castanyes i les deixem refredar
Un cop siguin fredes , posem una paella al foc amb una mica de mantega i saltegem les castanyes i les empolvoren amb julivert picat
Retirem el costelló del forn i el posem en un plat, acompanyat amb les castanyes.

 

60 min.



Castanyada

-cançó per anar a collir castanyes-

(Lola Casas)

Anem al bosc

Qui vol venir?

Sortirem

de bon matí!

Collirem

moltes castanyes

de jaqueta punxeguda.

Compte!

No siguem descuidats

O els dits

ens deixaran

Macats!

Tornem del bosc.

Venim corrents.

Els cistells

ja són ben plens.

Ja som a casa.

Estem contents!

Motivació escolar