Posa títol

 

 

 

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.

Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.

Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.

Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.

Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.

Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.

Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.

Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.

Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

Pau, torna..

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.

I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.

És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.

I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.

Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.

I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.

No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.

Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Arbre de nadal

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.

I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.

No pots fer més que somniar.

Desitjar ens fa avançar.

No ens aturem.

Allà hi seré.

Atenta

a

tu.

Ets la meva estrella.

El clamor

El clamor(Alfonsina Storni)


Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.

Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.

Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.

De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!

Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!

1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.

 

2. Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.

 

3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.

 

4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 

1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.

Aquest poema ens parla de quan ets adolescents et fiques on no t'has de ficar i arriben tots el problemes. Les drogues, de cada vegada comencen mes joves.


2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim 10 preguntes.

Perquè es fa la pena de mort?

La pena de mort esta perque els que han cometit un delicte no el tornin a fer?

No creeus que mereix morir aquella persona que a matat a altres persones?

No es mes jodido ficar a una persona y estar tota la vida tancat que matarlo?

Perquè segueixen fen la pena de mort, quan totom esta en contra de ella?



3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Cucorba es un grupo mallorquín dedicado a la animación infantil fundado en Muro el 1977 por Francesc Aguiló Serra, quién es director desde los inicios, Jeroni Cerdó Cladera y Gabriel Gamundí Ramis.
Actúan vestidos de payasos y su repertorio se basa en canciones populares de todo los Países Catalanes, a pesar de que incluyen algún escadusser tema propio.

4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.

Pens que hauria de estudiar cada día i repasar les coses que hem fet.

 

5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar..

El Romanticismo es un movimiento cultural y político originado en Alemania y en el Reino Unido a finales del siglo XVIII como una reacción revolucionaria contra el racionalismo de la Ilustración y el Clasicismo, confiriendo prioridad a los sentimientos. Su característica fundamental es la ruptura con la tradición clasicista basada en un conjunto de reglas estereotipadas. La libertad auténtica es su búsqueda constante, por eso es que su rasgo revolucionario es incuestionable. Debido a que el romanticismo es una manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo que se presenta de manera distinta y particular en cada país donde se desarrolla; incluso dentro de una misma nación se desarrollan distintas tendencias proyectándose también en todas las artes.

6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

Per a jo l'amistat és un "ir i venir". La gent per molt que digui que és lo mes important per a jo no, crec que hi ha coses mes importants que l'amistat, sempre te fallen. Yo tenc uns bons amics que sempre estan amb jo encara que no es el tingui en aquest poble. Jo me consider una bona amiga perquè sempre me han dit que soc molt sincera i que ho dic tot a la cara, i sempre estare pel que ells necesitin.

No serveix de res..

 

“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.

I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.

I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”

Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.

Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.

Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.

Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.

Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.

No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.

Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.

 

 

La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions (tortura,  "desaparicions", etc.) no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.

És la pena cruel, inhumana i degradant per excel·lència.

Consisteix amb la privació de la vida del condemnat per un delicte que la llei sanciona.

A cops el condemnat no pot provar que és innocent, perquè no té medis, com ara diners, ja que normalment els que estan condemnats a mort són d'un determinat grup ètnic, color, bàsicament són gent pobre... amb la pena de mort. També es denominada pena capital.

2.Crec que es injust que fasin la pena de mort, perquè es una cosa que no es mereix alguns, per una part estic d'acord per tot el mal que fan, ells també s'ho mereixen.