lunes, 14 de febrero de 2011

Te necesito siempre en mi vida

Te necesito, necesito que estés ahí. Quiero sentir la felicidad. No me dejes nunca.
No me dejes, te necesito para poder seguir adelante y dar pasos persiguiendo la felicidad, a tu lado.
En este capítulo de mi vida, en el presente, en el futuro, siempre te necesitaré, porque tú eres yo.
Por ti miro, por ti respiro. Si tú no estás muero de tristeza. Si estás estallo de alegría.
Te necesito para gritar de placer en silencio, para callarme gritando. Necesito todo de ti, pues tú eres todo para mi.
Te necesito.
Gracias por aparecer aquel 1 de Abril del 2009.

Has dado alegría a mi vida pequeña.



martes, 8 de febrero de 2011

Quin fred fa! Com diu la poesia: Hoy hace mucho frio

Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.
 
 
 

Cenicientas: poesia jove per a les joves

Cenicientas


A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas.







1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

     2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 




miércoles, 26 de enero de 2011

L'autoritat i l'autoritarisme

1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.
L’autoritat del professorat ha resultat laminada tant per l’afany legítim i democràtic de superar les xacres del passat reaccionari com per l’actitud familiar, que ha derivat en un abandó dels deures educatius i, al mateix temps, en una sobreprotecció dels fills en detriment de determinades normes de comportament. Trobar un punt intermedi no és gens fàcil, però és innegable que la societat necessita esquemes en els quals s’ha d’harmonitzar la llibertat de l’individu amb el compliment d’unes obligacions que no es poden obviar. És la base de tot aprenentatge.
Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu. Som, doncs, davant d’un problema complex que demana solucions que no poden escudar-se solament en una hipotètica reforma punitiva, sinó en una labor educativa incessant perquè no s’imposi la llei de la selva sobre els preceptes d’una societat democràtica avançada.





L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.



El problema no és que el professorat no tingui autoritat, sinó que l’alumnat ha perdut el respecte pel qualsevol autoritat, començant pels seus propis pares i mares, i continuant per qualsevol altra figura adulta. I és que l’autoritat no es decreta, sinó que s’exerceix. L’autoritat, que és just el contrari de l’autoritarisme.
No són lleis que endureixin les penes davant les agressions el que vol el professorat, sinó una societat que valori el vostretreball i uns adolescents que entenguin de límits i de respecte.








jueves, 20 de enero de 2011

La violència de gènere

1. Cerca informació sobre la violència de gènere i explica la teva opinió sobre el tema.




N O M A R X i S
Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.

                        CaroLina ReuGraDev

Feina de dia 19 de gener

dites populars i refranys de Sant Antoni