jueves, 5 de mayo de 2011

El dia de la mare

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

1. Què li has regalat a la teva mare?
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

A la meva mare no li vaig regalar res, aquell dia no vaig poder estar amb ella, però li vaig enviar un gran missatge.

Mama, hoy te escribo esta sencilla carta, por tantas, pero tantas cosas...
La principal cosa es porque te quiero y además porque hoy es tu día, es bueno saber que existe un día para felicitar a la madre, realmente creo que cada hijo en este mundo tiene que estarle agradecido a su madre por cada cosa. Yo le doy gracias a Dios porque te tengo, ya que otras personas no tienen madre, y porque todavía puedo compartir cada minuto de mi vida contigo y espero que sean muchísimos mas. Gracias por aguantarme, gracias por llevarme por el buen camino, porque madre como tu, NO EXISTE. Sabes que hemos acabado y empezado un mal año, pero hay he estado yo para darte todos los animos que necesitavas y entretenerte para que no pensaras en cosas malas, tal y como tu has echo todo este tiempo ayudarme, consejarme, matar por mi y sobretodo preocuparte por mi. Sé que he cometido errores, pero hay estabas tu para animarme. Muchas gracias por todo lo que has echo mama,  TE QUIERO MUCHO.

Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
  
Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

On són els contes de fades?

La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.
Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.
Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.


Hola Carolina, el poema va dirigit a na Mónica i el títol que li he posat és "Lluita sempre". Una besada.

Sucre i caramel

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.
Hola Caroliina, el poema va dirigit a na Laura i el títol del poema és "Dolçor". Això cada vegada va a més! Jajajaja, Aquest era dificil. Una besada.

Vull volar del niu

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -
Hola Carolina, aquest poema va dirigit en Juan! M'agrada molt aquests poemes que fas de nosaltres, i esper ansiosament que arribi l'hora de llegir-lo. El títol que li he posat és "La llibertat, au que recorr el món". Grácies pels poemes dedicats a nosaltres, una besada.

martes, 3 de mayo de 2011

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.
 
 
 

Mostra de cuina

1. Explica l'experiència viscuda preparant el decorat per la Mostra de Cuina. Com t'has sentit? Trobes que la teva aportació ha estat significativa? Com t'has sentit fent feina en equip? Mínim 15 línies.