miércoles, 26 de enero de 2011

L'autoritat i l'autoritarisme

1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.
L’autoritat del professorat ha resultat laminada tant per l’afany legítim i democràtic de superar les xacres del passat reaccionari com per l’actitud familiar, que ha derivat en un abandó dels deures educatius i, al mateix temps, en una sobreprotecció dels fills en detriment de determinades normes de comportament. Trobar un punt intermedi no és gens fàcil, però és innegable que la societat necessita esquemes en els quals s’ha d’harmonitzar la llibertat de l’individu amb el compliment d’unes obligacions que no es poden obviar. És la base de tot aprenentatge.
Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu. Som, doncs, davant d’un problema complex que demana solucions que no poden escudar-se solament en una hipotètica reforma punitiva, sinó en una labor educativa incessant perquè no s’imposi la llei de la selva sobre els preceptes d’una societat democràtica avançada.





L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.



El problema no és que el professorat no tingui autoritat, sinó que l’alumnat ha perdut el respecte pel qualsevol autoritat, començant pels seus propis pares i mares, i continuant per qualsevol altra figura adulta. I és que l’autoritat no es decreta, sinó que s’exerceix. L’autoritat, que és just el contrari de l’autoritarisme.
No són lleis que endureixin les penes davant les agressions el que vol el professorat, sinó una societat que valori el vostretreball i uns adolescents que entenguin de límits i de respecte.








jueves, 20 de enero de 2011

La violència de gènere

1. Cerca informació sobre la violència de gènere i explica la teva opinió sobre el tema.




N O M A R X i S
Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.

                        CaroLina ReuGraDev

Feina de dia 19 de gener

dites populars i refranys de Sant Antoni

El teatro del romanticismo

7. No olvides que estamos ante un texto teatral, es decir, que la intención principal del autor es que se represente sobre un escenario. En la parte reproducida no hay acotaciones que nos indiquen cómo debe representarse la escena, así que vamos a imaginarla nosotros. Por grupos, elaborad un proyecto de escenificación del fragmento. Para realizarlo, podéis buscar a través de internet imágenes de montajes antiguos de la obra. Atended, principalmente, a los siguientes aspectos:

miércoles, 19 de enero de 2011

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.
 
 
 
 
 
 
 
 

Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta-uuuuu


jueves, 13 de enero de 2011

Exercicis

1. Cerca tres sinònims de les paraules següents: simpàtic, atrevit, atent, extrovertit, tímid.

simpàtic: encantador, graciós, seductor.
atrevit: agosarat, valent.
atent: acurat, interessat, vigilant.
extrovertit: sociable, comunicatiu, tractable.
tímid: vergonyós, tallat, cohibit  

 2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.

simpàtic:  aversió, antipatia
atrevit: tímid, considerat.
atent: distret, descortès, desatent.
extrovertit:
introvertit
tímid: agosarament,
resolt, atrevit



3.Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors.
En David es un nin molt simpàtic que es va atrevir a anarse'n a un poble molt llunya dels seus amics. Però sempre va estar atents a ells. Quan va arribar va ser un poc tímid pero va anar sent molt extrovertit.

lunes, 10 de enero de 2011

Envejo els ocells


Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!







1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.


2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.
Aquest trimestre esper poder aprovar-ho tot, encara que passi per moltes coses, ho fare.


3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana:

                   3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.
                   Oriental, occidental, aragonés, capcinés.
                   3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.
      
3.3. Explica el que és la llengua estàndard.

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboraciò artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard.


4. Quin dialecte parles tu? 




COMENÇA EL SEGON TRiMESTRE