El tabac

ENQUESTA SOBRE EL TABAC

1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?Per guanyar doblers.

2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu?  Et pot perjudicar?



3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?

Si

4. Escriu els efectes secundaris del tabac.

Vòmits, nàusees, càncer de gola.

No, perquè ens poden perjudiciar amb el fum.

Volverán las oscuras golondrinas...

RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas

en tu balcón sus nidos a colgar,

y otra vez con el ala a sus cristales

        jugando llamarán.

  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban

tu hermosura y mi dicha a contemplar,

aquellas que aprendieron nuestros nombres...

        ¡esas... no volverán!.

  Volverán las tupidas madreselvas

de tu jardín las tapias a escalar,

y otra vez a la tarde aún más hermosas

        sus flores se abrirán.

  Pero aquellas, cuajadas de rocío

cuyas gotas mirábamos temblar

y caer como lágrimas del día...

        ¡esas... no volverán!

  Volverán del amor en tus oídos

las palabras ardientes a sonar;

tu corazón de su profundo sueño

        tal vez despertará.

  Pero mudo y absorto y de rodillas

como se adora a Dios ante su altar,

como yo te he querido...; desengáñate,

        ¡así... no te querrán!

Parece que habla de que ha perdido a un amor, y que siempre estarán sus amigos, pero el amor que ha perdido ya nunca volverá, ya nunca encontrará a otro igual que él. Si quiere volver a enamorarse tiene que cambiar, tiene que volver a ser ella, porque sinó no va a ningun lado.

 El Romanticismo fue un movimiento artístico, literario e ideológico que se produjo en la primera mitad del siglo XIX. Fue una ruptura con el normativismo neoclásico y su principio básico fue la libertad de creación. En España tuvo su apogeo entre 1835 y 1850, aunque este movimiento surgió años antes entre Inglaterra y Alemania, pero el absolutismo de Fernando VII impidió el desarrollo del Romanticismo en nuestro país y lo retrasó frente al europeo. Los intelectuales progresistas se vieron obligados a exiliarse, y sólo a su regreso (a partir de 1833) se afianzaron las nuevas ideas románticas, que estos exiliados habían conocido de primera mano en ciudades como Londres o París. El Romanticismo español duró relativamente poco. Suelen señalarse los años 1835 como fecha de inicio, y 1849 como fecha fin.

Adiós, amada mía.
pienso en tí noche y día.
Recuerdo tu carita,
de niña bonita.

PARANORMAL ACTiViTY 2

Después de mudarse a un típico barrio residencial, una joven pareja comienza a sentir ruidos extraños. Deciden dejar una cámara filmando por la noche, para captar esa extraña presencia. Pero lo que inició como algo anecdótico, se convierte en su peor pesadilla. Paranormal Activity fue un film que tuvo un éxito impresionante el año pasado, la película se había realizado en 2007 y Oren Peli tuvo bastante tiempo para mejorar el film desde todos los puntos de vista, hasta Spielberg le vio mucho potencial y no se equivoco. Paranormal Activity 2 viene a seguir recaudando con pala aprovechando el éxito de su sucesora, una trama que sigue los mismos patrones y un apaño para que las dos historias (la de la primera y la segunda) convergen y todo tenga mas sentido. Por esto Paranormal Activity vendría a ser una precuela porque todo ocurre antes de los sucesos de la primera parte.

Es una película que al principio parece aburrida, pero en verdad es intrigante.

1. PARANORMAL ACTiViTY 2

2. El director és Oren Peli però ja no forma part de aquesta pel·licula, ara és en Tod Williams.

3. Katie Featherston actúa com Katie
Amber Armstrong actúa com Amber

Micah Sloat actúa com Micah

Michael Bayouth actúa com el psíquico .

Mark Fredrichs actúa com el otro psíquico

Ashley Palmer actúa com la jove d'Internet

Randy McDowell actúa com el Teniente Randy Hudson

Tim Piper actúa com Richard

4. Aquesta película es de por.

5. Una jove parella,katie i Micah deixideixen filmar tot el que pasaa a la casa, perque la jove Katie fa temps que esta siguent perseguida per un fantasma. Van a un psicóleg i li diu que el que li persegueix no és un fantasma, sinó un demoni. Desde aquest moment posen una camara per tota la casa i mentres ells dormen. A la llarga de la nit es poden veure com pasen petites coses. Tot empitjora quan Micah deixideix dur una taula de Ouija.

SOTA EL MEU LLAVi EL SEU

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 

l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 

encara un altre bes
   un altre
    un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  

                         Joan SaLvat-PaPasseit

Aquest home esta enamoradíssim de la seva al·lota, la desitja.

a) El primer vers on es fa evident, és quan diu això  de sota el meu llavi el seu.
B)Un llavi damunt l'altre mentre l'està besant.

Tot sobre en Joan Salvat-Papasseit

Al 1894 neix a Barcelona. Quan fa els set anys mor el seu pare. Cap al 1907 fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor,de vigilant nocturn al moll i altres feines. Al 1914 ingressa a la ”Juventud Socialista” però aviat se’n desenganya. Al 1918 es casa amb Carme Eleuterio i amb ella se’n va a Sitges un temps. Al 1919 neix la seva primera filla Salomé i pateix la seva primera crisi pulmonar. Al 1921 s’estan a Cercedilla per curar-se de la tuberculosi. Al 1922 neix la seva segona filla anomenada Núria. Al cap de dos anys mor la seva filla Núria. Ell també mor a Barcelona. En tot aquest temps va fer moltes obres poètiques com: Humo de fábrica (recull d’articles), Arc Voltaïc (revista). Al 1919, Poemes en ondes hertzianes, al 1921 L’irradiador del port i les gavines, al 1922 va fer Les conspiracions i La gesta dels estels, al 1923 va fer El poema de La rosa als llavis, al 1925 va fer Óssa menor (llibre pòstum) i molts més. També li van fer retrats i homenatges.

El seu primer poema català que aparegué el 1917.

La seva obra poètica, a la qual integrem sis títols.

ViBRACiONS

(Antoni Canu)
Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.

Aquest poema compara l'aigua del riu que va cap a la mar amb les paraules ordenades d'un poema i el sentiment que això crea.

Rellisquen: Si una cosa ens rellisca de les mans és que se'ns escapa, que no la podem aguantar.

Rieres: Una riera és un curs d'aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou.
Fluid: Que flueix.
Evaporar: Convertir-se en vapor. 

Les mans i les vibracions tenen a veure que també et tremolen, com si fossin vibracions.

Temen als miralls

No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.

I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.

El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita.

Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!

Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.

La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.

Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.

Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.

Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.

L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.

Carolina Ibac

Aquest poema té tota la raó, però crec que una vegada que comences així, no tornes a ser com antes. La veritat és que no entenc perquè hi ha gent que fa aquestes tonteries, perquè tothom sempre perdem a qualcú i sempre tenim problemes i no feim aquestes coses, crec que la gent fa això per donar atenció o perquè no és lo bastant madur per afrontar les coses com són. Nines joves també fan això perquè es pensen que no agraden als joves.

Cada día hi ha més gent que ho sufreix, cada dia hi ha més anorexiques, sobretot en els adolescents.

Perdem temps sense dornarnos conta

Darrere meu trobo estones,
fugisseres i eternes,
molt bones i no tan bones,
vertaderes i mentideres.

Són les passes que fan camí,
les que em fan caure i aixecar-me,
seguint una línia anomenada destí,
que em persegueix i s’escapa.

És el meu temps qui em mana,
qui amb el seu tic-tac em controla.
I és que sentim el nostre rellotge
que ens forada l’ànima.

I vaig sentir un dia:
- Som el temps que ens queda.-
I és que el futur és el nostre guia:
un gurú que s’anticipa a cada era.

- Temps al temps -altres digueren.
Uns en tenen, altres poc els queda.
Només és el senyor de les hores
qui les emmagatzema sense espera.

Un monstre dels anys,
que se’ls cruspeix amb afany,
sense cercar l’equitat,
sense cap moralitat.

La...

La vida...

La vida és...

La vida és només...

La vida és només temps.

Carolina Ibac

Tracta de que en aquesta vida tenim un destí, i el nostre destí ja esta escrit, i si ho hem de passar malament ho passarem malament, caurem.. però ens tornerem a aixecar!
Les hores passen volant i les hem d'aprofitar al cent per cent.
M'agrada aquest poema!

MÁS SOBRE EL BOTELLÓN

Los adultos tolerantes no pueden posicionarse frontalmente en contra del fenómeno que convencionalmente conocemos como botellón.

Según se nos dice, és una modalidad de diversión elegida por los jóvenes para pasar en grupo y al aire libre la noche en torno a una compartida botella de alcohol.

Inevitablemente, puesto que de jóvenes se trata, la trasgresión ha de estar presente.
Pero ese dato, por sí sólo, no descalifica nada. Al fin y al cabo, sólo ejerciendo el derecho a hacer lo que a cada uno apetece, puede el joven llegar a definir con autonomía su personalidad.

Por eso es importante estar con el botellón. Lo que supone, a poco sentido común que se le eche a la cosa, estar contra lo que «no es botellón». O, al menos no lo es en el sentido en que habitualmente se apologiza el fenómeno.

Palma de Mallorca endurece las sanciones por hacer botellón

El Ayuntamiento de Palma de Mallorca ha endurecido las sanciones por beber alcohol en la calle. El consistorio ha sacado una nueva ordenanza municipal que establece multas de entre 1.500 y 3.000 euros por hacer botellón. Asimismo, la nueva medida contempla otras sanciones para quienes se concentren en la calle y molesten los vecinos. El gobierno local trata así de poner freno a la práctica del botellón, que provoca una gran acumulación de basura en zonas como el paseo marítimo.

Los jóvenes palmesanos permitimos al Ajuntament muchas cosas como por ejemplo que hayan llenado la ciudad de obras y no podamos levantarnos cada día a la una del mediodía debido al ruido que provocan, también podemos permitir tener el billete de autobús más caro de España y como no.
Lo que no podemos tolerar son declaraciones en las que se deje caer una prohibición del botellón en Ciutat. Al menos a mi me parece desafortunado. Ya sé que hay muchos jóvenes que están en contra del botellón, que eso es de niños, que molestamos, que ensuciamos… Acepto las críticas pero debo decir que la ubicación del botellón en Palma de Mallorca es privilegiada tanto para los usuarios como para los vecinos de la zona ya que no provocan molestias por ruido.

Según publica Diario de Mallorca la alcaldesa de Palma, Aina Calvo, dijo ayer que “están estudiando vías de actuación para controlar este fenómeno”. También dicen que trasladarán el botellón a los extremos del Paseo Marítimo pero me huele más a intentar poner paños de agua fría.
Mientras en Mallorca sigan existiendo zonas como El Arenal o Punta Ballena y los turistas puedan llevarse a la playa cubos de cinco litros de sangría es un error intentar promover medidas de control al botellón.

La gent té estrelles que no són iguals.
Ens dona a entendre que la gent tenim cadascun les seves característiques.

                                 -Bec per oblidar que tenc vergonya de beure.               
Beu perque està enganxat.

                                -els vanitosos només senten les alabances. 
Els que van per mal camí, senten els crits d'avís.

L'esperança vella és la mes dura de perdre

L'esperança es lo darrer que es perd!



FRASES MÉS EMBLEMÀTIQUES AMB UN SIGNIFICAT PROFUND

· És trist oblidar un amic.
A una persona que has estat sempre amb ell i las estimat, és impossible de olvidarse'n.

· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
Mai saps perque plores, ho i o fas sempre dius una altre cosa qu no sigui per la que plores.

· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
Els homes, tot son iguals, sempre diven el mateix que tots, actuen igual que tots..

Principi i final de la vida en un sonet de Manuel Machado

Alfa y Omega

(Manuel Machado)

Cabe la vida entera en un soneto

empezado con lánguido descuido,

y apenas iniciado ha transcurrido

la infancia, imagen del primer cuarteto.

Llega la juventud con el secreto

de la vida, que pasa inadvertido,

y que se va también, que ya se ha ido,

antes de entrar en el primer terceto.

Maduros, a mirar a ayer tornamos

añorantes, y, ansiosos, a mañana,

y así el primer terceto malgastamos.

Y cuando en el terceto último entramos

es para ver con experiencia vana

que se acaba el soneto... Y que nos vamos.

·En la primera estrofa nos dice que la primera fase es ser un crío.
·En la segunda estrofa nos dice que la segunda fase es ser joven, vivir la vida, empezar a tener problemas y resolverlos.
·En la tercera estrofa nos dice que ya somos maduros, pero aún así hechamos de menos ser jóvenes y hacer lo que hacíamos antes.
·En la cuarta estrofa nos dice que ya somos mayores y bastante maduros, y que hemos vivido una gran experiéncia.

Poemes

(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments

els que mouen la tinta,

bé siga per amor, pàtria o fe,

sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,

la cura de molts problemes

i un immortal refugi

                                                              per qui no tem conèixer-se.

El poema explica que per escriure poesia basta tenir sentiments.

La poesia és una manera de desforgar-te, i per arribar a sentir-te millor.

El tema tracta sobre el fet que no fa falta ser un expert per fer poesia, tenint sentiments, ja sigui pel que sigui, surt.

 

Aquests són els dibuixos animats preferits que sempre veia, no sé per què, però m'agraden i em fan riure.

Cristiano Ronaldo

Nació el 5 de febrero de 1985 en Funchal, Isla de Madeira (Portugal). Su padre Dinis Aviero, le colocó el nombre de Ronaldo por Ronald Reegan, político al que profesaba una profunda admiración.

El Sporting de Lisboa lo descubrió con 10 años, Cristiano jugaba en el modesto Andorinha, club de su Funchal natal y en el que su padre trabajaba como utillero. De ahí pasó a Nacional, pero 6 meses después el segundo club más importante de la Isla de Madeira entró en litigio con el Sporting a causa de la marcha de uno de sus canteranos, Franco, al cuadro isleño. El Nacional se negó a pagar los 10.000 euros que pedía el cuadro lisboeta, pero aceptó condonar la deuda con la cesión de los derechos del por entonces prometedor Cristiano Ronaldo que ya ofrecía en infantiles una muestra de lo que podía llegar a ser.

Cristiano empezó a destacar desde un principio y pronto se hizo dueño de la banda derecha del United. El portugués permaneció en el club de Old Trafford durante 6 temporadas donde obtuvo junto al Manchester trofeos muy importantes, entre los muchos destacan: 3 Premier Leagues, 1 Copa de Europa y 1 Mundial de Clubes. Pero los éxitos no se quedaron ahí, ya que Cristiano obtuvo numerosos premios individuales entre los que destacan los que obtuvo en la temporada 2008: Bota de Oro, Balón de Oro y FIFA World Player, entre otros muchos.

 2009: Cristiano Ronaldo se convierte en el jugador más caro de la historia del fútbol al pagar por él el Real Madrid 94 millones de euros.

La esperanza es la que nos guia desde la oscuridad!

La esperanza no es fingir que no existen los problemas,es realmente la forma más exacta de encontrar las soluciones,que nos brinda la vida.

Cuando el amor profundo de tu vida no te quiere, cuando la llamada que esperas nunca llega, cuando no consigues el trabajo que deseas, cuando no recibes la invitación que esperabas, el mensaje no es que no te lo mereces, el mensaje no es que no eres importante, el mensaje es que tú mereces algo mejor. Cada vez que sientas decepción por no recibir lo que deseas o esperas, no lo veas como rechazo o mala suerte, simplemente piensa que es una tremenda oportunidad a algo mucho mejor de lo que esperabas obtener de la vida.


Aunque vivamos en una mansión de cuarenta cuartos, rodeados de riquezas o luchemos de mes en mes para pagar el alquiler, tenemos el poder absoluto de estar totalmente satisfechos, y vivir una vida con verdadero significado.

Esperanza es la que se tiene cada dia..

Es necesario esperar, aunque la esperanza haya de verse siempre frustada.

El petit Príncep i la Guineu

Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

-El protagonista és el príncep. Ens intenten explicar que nosaltres volem veure el que volem, i que les coses pitjors no les volem veure.

Joana Raspall

Al lector de poemes

(Joana RaspaLL)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

Aquest poema ens parla de que és important llegir, que val molt, que per tot és.. amb els poemes et lliberes, et desforgues.

Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola neix el 1913 a la Barceloneta. Tot i que la família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Allí la porten a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba. En acabar els estudis, va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba la guerra. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan torna a casa, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.

La represa de l'activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte; "ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí". Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars... També fa classes de català i comença a crear fitxes amb mots sinònims que, de mica en mica, va ampliant; la tasca, completada per Jaume Riera, veurà la llum com al seu primer diccionari. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims, amb Joan Martí.

Participa en el I Congrés de Cultura Catalana; des d'aquest congrés, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.

La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesia el 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica tres llibres de poesia i el 2007 la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.

Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.

Todo sobre los bebés

Embarazo, porque se realizan las ecografías.

Las ecografías a lo largo del embarazo, son unas pruebas sencillas que se realizan para determinar y evaluar el desarrollo del feto dentro de la madre, así como también para prevenir diferentes patologías, sin exponer ni a la madre ni al bebé gestante a la exposición de rayos X.

Las mismas en primera instancia nos revelan la presencia del saco gestacional, y cuáles son las características del curso  del embarazo, si el mismo es ectópico, normal o múltiple. Durante la misma se toma la circunferencia de la cabeza y la longitud del fémur para determinar cuál es la edad real del pequeño que se está gestando y saber la fecha prevista para el parto.

Las ecografías además nos permiten revelar la presencia de anomalías cromosómicas, malformaciones cardíacas y si su columna va creciendo y desarrollándose con normalidad, generalmente se busca algún signo de de espina bífida o alteraciones en el cierre del tubo neural, así como también puede determinar alteraciones en el cerebro.

Más allá de que muchos pensamos que las ecografías son las primeras fotos de nuestro bebé, en ellas se pueden determinar la presencia de labio leporino, paladar hedido, datos sobre el desarrollo de sus extremidades, la salud correcta de sus órganos, la posición de la placenta, y no solamente se reduce a conocer el sexo del bebé. Por lo tanto no dudes de realizarlas cuando el especialista las indique.

 

Alicia Ramírez

          El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
          y podrás cambiar
las leyes del mundo.

(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco

para poeta:

un lapicero blando

y una libreta.

Para ser pensador

muy poca cosa:

corazón y cabeza

más que de sobra.

Para ser entusiasta

se necesita

poner agua a soñar

en la mesita.

Para ser matemático

debes fijarte:

pequeño más pequeño

suman grande.

También podrás hacerte

feliz y obrero,

y construir muy alto

tu propio reino.

És un poema que diu la veritat, tothom pot ser poeta, és una cosa que no hem de estudiar ni res, tot ha de ser de cor.

M'agrada el poema de Aurelio González Ovies.