Feineta.

Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.


Indignats..

Els revoltats decidiran demà si mantenen l'acampada a la plaça de Catalunya després d'haver superat amb nota el test de la celebració de la victòria del Barça

El que sí que és segur és que les mobilitzacions continuaran, d'alguna manera o una altra, segurament descentralitzades per barris. De moment, el diumenge 19 de juny hi ha convocada una manifestació a Barcelona. Quatre dies abans, el dia 15, els “indignats” tenen previst portar al Parlament les propostes que han anat recollint aquests dies.
“Haurem de repensar la nostra estratègia, si no això dura quatre dies”, admetia ahir en Martí, un estudiant d'últim curs d'Arquitectura. Els “indignats” se senten més forts que mai, especialment després de l'estèril operació policial de divendres, que va disparar el corrent de simpatia cap a aquest col·lectiu, i de l'èxit en el dispositiu de seguretat autogestionari de la nit de la Champions, que tantes pors havia suscitat. “Hem aconseguit una gran empatia amb els seguidors del Barça, que ens han ajudat a fer els cordons de seguretat i fer fora la gent que tirava ampolles”, remarca en Martí.

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Demagògia barata?

Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.

El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.

Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.

El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.








1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.


 2. Quin és el seu tema principal?


3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?

Hola?

1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

La guerra no es solo
sufrir, llorar, morir y padecer,
es una herida que no ha de cerrar,
la guerra es letal, borra
la paz, las alegrías y las sonrisas.
La guerra destruye mientras
que la paz construye.
La paz es lo que todos buscamos,
sin ella no solo no seríasmos felices,
sino que tampoco nos permitiríamos
el momento de reflexión.
Sin paz no hay humanidad.

La sombra que indagué ya no me pertenece.
Yo tengo la alegría duradera del mástil,
la herencia de los bosques, el viento del camino
y un día decidido bajo la luz terrestre.

No escribo para que otros libros me aprisionen
ni para encarnizados aprendices de lirio,
sino para sencillos habitantes que piden
agua y luna, elementos del orden inmutable,
escuelas, pan y vino, guitarras y herramientas.

Escribo para el pueblo, aunque no pueda
leer mi poesía con sus ojos rurales.
Vendrá el instante en que una línea, el aire
que removió mi vida, llegará a sus orejas,
y entonces el labriego levantará los ojos,
el minero sonreirá rompiendo piedras,
el palanquero se limpiará la frente,
el pescador verá mejor el brillo
de un pez que palpitando le quemará las manos,
el mecánico, limpio, recién lavado, lleno
de aroma de jabón mirará mis poemas,
y ellos dirán tal vez: "Fue un camarada".

Eso es bastante, ésa es la corona que quiero.

Quiero que a la salida de fábricas y minas
esté mi poesía adherida a la tierra,
al aire, a la victoria del hombre maltratado.
Quiero que un joven halle en la dureza
que construí, con lentitud y con metales,
como una caja, abriéndola, cara a cara, la vida,
y hundiendo el alma toque las ráfagas que hicieron
mi alegría, en la altura tempestuosa.

Anónimo.

La tarda..

 

 

La tarda avança, lentament
sense aturar-se ni un instant.

Venteja, i les fulles dels arbres
dansen al compàs ja marcat.
Tanco els ulls, com buscant
un moment de calma, de pau
i els cotxes passen ràpidament
vorejo els somnis que s'han fos

Discretament t'imagino, dolça
ballant amb el vent i caient
suaument com la tarda brillant
tansols un de tants somins...

 

Jordi

Lágrimas tristes

Lloro y desespero en la soledad de los vencidos,
Una mascara de desamor cubre mis rostro,
La hora triste de la partida destroza mi corazón como un cuchillo,
Mientras la lagrimas invisibles del amor ruedan por el piso.

Dejaste en mi alma un poema que decía "siempre te amaré",
Y luego partiste hacia otro mundo hacia otros amores,
La triste llegada del otoño enturbia mi mente,
Me prepara para los ritos de la ausencia que deberé aprender.

Así y todo has sido lo mas importante en mi vida,
Mi mas grande amor y mi mas grande dolor,
Dejo en estas palabras tristes mi pena,
Para si algún día lo leo, me acuerde de tí.

                                            Pablo Hidalgo Corintio

vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Josep Maria de Sagarra

Més poemes...

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

       

              1. Fes un resum del contingut del poema.

              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

              4. De qui parla? Què en diu?

Poemes visuals i poemes objecte

1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

Farta de les males cares,
regalo somriures arreu.
Una manera de dir adéu
a la vida que ens amarga.

La cuirassa de l’alegria
em duu cap un món millor,
aquell que de nens ens pinten,
aquell que de grans se’ns oblida.

Sóc enèrgica i entusiasta,
decidida i trempada.
Però, de vegades, perdo les forces
i se’m treuen totes les ganes!

Sóc recelosa dels meus problemes.
No m’agrada parlar-ne.
Suposo que és una bena,
que protegeix la meva mirada.

Algun dia arribarà.
I aquell dia hauré atrapat…
… la felicitat.

Hola Carolina, aquest poema va dirigit a mi, estava ansiosa per veure-ho, perquè he estat malalta la setmana passada, i no vaig poder evitar mirar el facebook per veure si ja ho havies penjat, encara que et oblidaràs de mi, jajajajaja però no passa res, em va fer molta gràcia, perquè no se perquè però m'ho pressentia que anava a passar .. M'ha agradat molt el poema, em veig reflectida, el títol que li he posat a estat "Llei de vida" espero que us agradi, moltes gràcies Carolina, un petonet molt gran.

Cercant el meu estel

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.

I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?

I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.

I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.

Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.

I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

 

 

 

 

 

 

Hola Carolina, el poema va dirigit a na Cristina. El meu títol és "Caure i m'aixecare", una besada.

Felicitat interior

Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.

Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.

La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.

Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.

Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.

Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

Hola Carolina, aquest poema va dirigit a na Maria Antonia, el títol que li he posat a estat "Visc en el meu món". Una besada :)

El dia de la mare

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

1. Què li has regalat a la teva mare?

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

A la meva mare no li vaig regalar res, aquell dia no vaig poder estar amb ella, però li vaig enviar un gran missatge.

Mama, hoy te escribo esta sencilla carta, por tantas, pero tantas cosas...
La principal cosa es porque te quiero y además porque hoy es tu día, es bueno saber que existe un día para felicitar a la madre, realmente creo que cada hijo en este mundo tiene que estarle agradecido a su madre por cada cosa. Yo le doy gracias a Dios porque te tengo, ya que otras personas no tienen madre, y porque todavía puedo compartir cada minuto de mi vida contigo y espero que sean muchísimos mas. Gracias por aguantarme, gracias por llevarme por el buen camino, porque madre como tu, NO EXISTE. Sabes que hemos acabado y empezado un mal año, pero hay he estado yo para darte todos los animos que necesitavas y entretenerte para que no pensaras en cosas malas, tal y como tu has echo todo este tiempo ayudarme, consejarme, matar por mi y sobretodo preocuparte por mi. Sé que he cometido errores, pero hay estabas tu para animarme. Muchas gracias por todo lo que has echo mama,  TE QUIERO MUCHO.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

  

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

On són els contes de fades?

La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.

Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.

Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.

Hola Carolina, el poema va dirigit a na Mónica i el títol que li he posat és "Lluita sempre". Una besada.

Sucre i caramel

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.

Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.

Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.

Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.

A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

Hola Caroliina, el poema va dirigit a na Laura i el títol del poema és "Dolçor". Això cada vegada va a més! Jajajaja, Aquest era dificil. Una besada.

Vull volar del niu

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat

Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.

Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.

Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -

Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.

El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.

Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

Hola Carolina, aquest poema va dirigit en Juan! M'agrada molt aquests poemes que fas de nosaltres, i esper ansiosament que arribi l'hora de llegir-lo. El títol que li he posat és "La llibertat, au que recorr el món". Grácies pels poemes dedicats a nosaltres, una besada.

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.

I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.

I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.

Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.

Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.

Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.

 

 

 

Mostra de cuina

1. Explica l'experiència viscuda preparant el decorat per la Mostra de Cuina. Com t'has sentit? Trobes que la teva aportació ha estat significativa? Com t'has sentit fent feina en equip? Mínim 15 línies.

1. Comenta el nou poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

 

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

 

Mostra de cuina

1. Explica com et sents amb els preparatius de la mostra de cuina i la feina que hem fet fins ara, això sí, no diguis el tema!

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals

 1. Comenta el poema de na Carolina Temps al temps a la seva pàgina i penja'l al teu blog amb un comentari com a introducció.

                       2. Fes el mateix amb el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

                       3. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.

Temps al temps, na Carolina ha estat molt ràpida i ja ens ha escrit el poema sobre el pas del temps!

Un poema preciós on queda clarament reflectida la nostra manera de viure, ens menjam el temps! Va bé per reflexionar i veure que també és necessari que ens aturem a observar aquesta vida que passa tan ràpidament...

Temps al temps

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

El Ram

La Fira del Ram és un parc d'atraccions que anualment agrupa centenars de firaires i milers de visitants i que és considerada per alguns com la millor en l’àmbit nacional, on s'estrenen les grans novetats amb què els més atrevits cremen adrenalina i on esclaten les sensacions de vertigen i velocitat.

Una de les noves atracciones d'aquest any.

Atraccions tan tranquil•les com el tren de la bruixa o la gran sínia es mesclen amb altres més mogudes com naus dides, martells, vaixells pirates o ràpids; tómboles per als que s'estimen més mantenir els peus al terra o provar sort.

El lloc esdevé un espai ple de so, llum i color, on passar una esplèndida horabaixa en companyia de família i amics. També hi ha parades en les quals es pot prendre un refrigeri per reparar les forces abans de continuar amb el recorregut.

L'emoció i la diversió estan assegurades un any més per a petits i grans.

Ha arribat la primavera..

1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:


1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        

1.2. Explica l'estructura del poema.



La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Aquí tens un poema sobre la tragèdia del Japó, a veure quin títol li poses. També l'has de comentar cada tres versos i fer un resum del contingut. Pena'l al teu blog amb una imatge que trobis adient!

            Important: Comenta'l al facebook Tu ets la teva estrella!

Són entrebancs amb plors i pors.
Llàgrimes de la natura, ones gegants,
que s’empassen la terra, escampant el dol.
Tot s’ho enduen, famèliques, amb el seu pas.

Tot un país sota les runes i enderrocs.
Destrucció, desgràcia i mort.
Expectant a l’atzar i la sort.
Rere la por a una explosió,
que pot acabar amb tot.

Hi ha qui en cerca solucions.
D’altres només lamentacions.
Els mals no vénen mai tots sols.
No es pot veure més enllà del dolor.

Aquests dies tots i totes som nipons.
Immersos en un present esglaiador.
El nostre cor és al costat del Japó.
Rere un futur esperançador.

Japó té por.

Venècia

1. Cerca imatges que vagin bé per a poder fer un mural sobre Venècia.

2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Feina per avui 16 de març de 2011

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

Esta clar que aquesta segonda avaluavió m'haniria malamente, per les coses que et pasen. El que hauria de fer es espavilarme ja perque en aquest pas no tendre el graduat.
2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

3. Explica com et sents en el teu grup de 2n de PQPI i per què.

Em sent bé.

Feina per avui dimarts 15 de març de 2011

1. Cerca informació sobre els Simpson, les històries que conten, els elements emblemàtics, el que solen menjar, acompanyat d'imatges.


Todo comenzó a finales de 1985. Los Simpson se convirtió al poco tiempo de comenzar en un fenómeno social sin igual en la televisión, cambiando el mundo de la animación en prime time y consiguiendo una gran cantidad de premios durante el largo camino.
Hay muchas series de televisión, pero Los Simpson es un caso especial. Aparte de ser pionera de un género que triunfa en la actualidad, la serie se mantiene fuerte en las audiencias y sigue gozando de una enorme popularidad en todo el mundo tras casi 20 años de vida.

CARNAVAL 2011!

1. Temps de CARNAVAL. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges sobre el mateix.

 2. Si ara t'haguessis de disfressar... de què aniries? Per què? Penja diferents imatges de la possible disfressa.

 3. A veure si ets capaç de trobar un poema que parli sobre el carnaval...



Feina per avui dijous 10 de març de 2011

 1. Fes les activitats sobre els dos poemes que tens a les entrades anteriors.

 2. Cerca informació sobre aspectes relacionats amb el medi ambiet per poder penjar-la a classe.

 3. Cerca informació sobre Venècia, història i gastronomia i penja imatges de góndoles, màscares i de la ciutat.

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera està a punt d'arribar  i augura una bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

 1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

 1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
 1.2. Explica l'estructura del poema

TERCERA AVALUACIÓ

Manca de vida

Manca de vida

 

      

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?
Penja-ho tot al teu blog.

 1. Què en penses de la nova normativa de circulació que apunta una velocitat màxima a l'autopista de 110 KM/h? Raona la teva resposta. Vint línees com a mínim.

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

1. Comenta el poema.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?

3. Explica el significat del poema.

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.