miércoles, 24 de noviembre de 2010

La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions (tortura,  "desaparicions", etc.) no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.
És la pena cruel, inhumana i degradant per excel·lència.
Consisteix amb la privació de la vida del condemnat per un delicte que la llei sanciona.
A cops el condemnat no pot provar que és innocent, perquè no té medis, com ara diners, ja que normalment els que estan condemnats a mort són d'un determinat grup ètnic, color, bàsicament són gent pobre... amb la pena de mort. També es denominada pena capital.





2.Crec que es injust que fasin la pena de mort, perquè es una cosa que no es mereix alguns, per una part estic d'acord per tot el mal que fan, ells també s'ho mereixen.


martes, 23 de noviembre de 2010

Conclusiones..

(Luis Caissés Sánchez)La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.


La il·lustració és d'Andre Azevedo.
 








1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:


A. ¿Dónde está la poesía?
La poesía esta dentro de ti.

B. ¿Dónde la podemos encontrar?
La poesía no se tiene que encontrar en ningun sitio, eso tiene que salir de ti.

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
No.

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
Si.

E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas. 

Por..




Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                           Josep Manel Vidal

Imatges espectaculars


Boca extraña.




Hombre que no tiene ni pies ni brazos.



Un conejo enorme




Los dedos de la mano grandes.



La cintura mas pequeña del mundo





 Feisima.




Las uñas mas largas.




Lengua larga.






Piel estirada.

El flamenco

Flamenco es un arte que se presenta en dos variantes: Música y Baile. En la música, el Cante y la Guitarra ocupan el papel fundamental, aunque existen otros instrumentos (como la percusión) y acompañamientos (como las palmas) que generalmente están presentes y juegan un papel muy importante.

El Baile es muy expresivo y cada parte del cuerpo ha de moverse de forma coordinada: Los pies, las piernas, las caderas, el talle, los brazos, las manos, los dedos, los hombros, la cabeza...

Para aprender flamenco, como en otras manifestaciones artísticas, son necesarios dos ingredientes: Alma y técnica, y esto no resulta meta fácil cuando consideramos que el flamenco es muy rico y complicado. Se pueden contar más de 50 "Palos" del flamenco. Cada "Palo" tienen su propio ritmo, su propia armonía y, en caso de que sea un palo bailable, cada cual se interpretará con una danza diferente.
Flamenco Festero es un arte más alegre. Como la misma palabra lo dice, se interpreta en las fiestas y celebraciones en Andalucía. Los temas tratados son alegres, ya sean sobre el amor y los sentimientos, ya sean evocando lugares, fiestas y escenarios flamencos, o incluso a veces cómicos.

En cualquier caso, lo que sí es común a todo el flamenco es que es sentimiento. Y para expresar dicho sentimiento, el flamenco usa formas muy fuertes, que generalmente no dejan frío a nadie; uno puede amar o puede odiar el flamenco.






lunes, 22 de noviembre de 2010

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti





1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
Hay 4 estrofas y 6. Rima consonante.

2. Explica lo que nos cuenta.
Este poema me da a entender que algun dia te puedes quedar en la cama y no moverte mas.

3. Resume el contenido en una palabra.
La muerte
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
Negativo, porque hay que vivir la vida al máximo sin pensar que un dia no te levantaras de la cama.
5. ¿Qué tema filosófico trata?


6. Busca información sobre su autor.
Mario Benedetti nació el 14 de septiembre de 1920 en Paso de los Toros, Uruguay.
En el 2007, Benedetti recibió el premio ALBA, ortorgado por Venezuela.
En los últimos diez años, debido al asma y por recomendación médica, el escritor alternaba su residencia en España y en Uruguay, tratando de evitar el frío, pero al agravarse su estado de salud permaneció en Montevideo.
La muerte de su esposa Luz López en 2006, luego de seis décadas de matrimonio, fue un duro golpe para Benedetti que, según confesó, sobrellevó escribiendo.
El día 17 de mayo de 2009 poco después de las 18:00, Benedetti muere en su casa de Montevideo, a los 88 años de edad. El Palacio Legislativo fue designado como el sitio de su velatorio.


  7. Opinión personal.
Es un poema muy corto peró a la vez que tiene razón, muchas personas piensan eso.

Té d'amar


Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
Carolina Ibac.



______________________________________________________________

1. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Hi ha 19 versos i 19 estrofes i és rima assonant.

2. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Aquest poema ens parla de lo que sent una persona cap a l'altre, hi ha molt de sentiments, ganes de fer-la seva perque no es valli del seu costat mai.
Aquest tema tracta sobre l'amor.
L'amor.

 
3. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Aquest poema tracta sobre l'amor en els adolescents i te tota la raó, quan estas enamorat et sols entregar a ell.



El reflejo de la letra

Ana kupfer

Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
 
Anunció su vacío,encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.


La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

   


El poeta necesitaba inspirarse en algo, y no sabia en que, al fin y al cabo lo hizo con una gaviota.

 













 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura



El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.













3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
Aquest poema té tota la raó, i ademñes m'agrada, te sentit de l'humor.
La importància que té es que és molt important que nosaltres puguim llegir.

B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
Gloria Fuertes nació el 28 de julio de 1917 en el madrileño barrio de Lavapiés en el seno de una familia humilde, de madre, costurera y sirvienta, casi muere en el parto, tal como ella misma refleja en los versos de una de sus «autobiografías». Debido a la profesión de su padre, bedel, la familia cambió varias veces de residencia en Madrid.

 A los tres años ya sabía leer y a los cinco escribía cuentos y los dibujaba. Luego los cosía con hilos para encuadernarlos. Esos fueron sus libros infantiles. 
        
Escribe sus primeros versos a los catorce años.
                      
En 1935 publicó sus primeros versos y dio sus primeros recitales de poesía en Radio Madrid y Radio España.  En 1939, como ella misma relataba, pasó de la oficina de hacer cuentas a una redacción para hacer cuentos.
Cuando Gloria ya conocía la gravedad de su enfermedad le preguntaron que qué tal estaba y ella contestó «Estoy a solas con Dios y mi dolor», pero no estuvo sola ni un minuto, siempre había alguien con ella, incluso cuando murió el 27 de noviembre de 1998 estaba rodeada de sus amigos íntimos, los que siempre estuvieron ahí.



Vientos de otoño

Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.




1. Comenta'l cada quatre versos.
1- El monte se hunde en llamas
2- Dejan huella los arboles caídos.
3- El dolor de todo lo que habia ahí, se acabo.

2. Relaciona el poema amb el moment actual.
Estas cosas suelen pasar en otoño, que el bosque se quema.

3. Sintetitza en una frase del poema.
¡Alegría en el nombre de la vida!

4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
Le da movimiento.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Sempre en mi



El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

martes, 16 de noviembre de 2010

Ganes de tenirte

Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Descripció de la biblioteca

La nostra biblioteca és molt petita comparada amb altres. Té un parell de taules i un parell d'ordenadors, més els llibres per llegir.

jueves, 11 de noviembre de 2010

1. El poema de les castanyes ens parla de que van ha cercar castanyes fins que tenen els cistells ven plens.

2. No m'agraden les castanyes, ni torrades ni sense torrar.

3. Costelló de porc amb castanyes

Ingredients:
  • Un quilo i mig de costelló de porc
  • 300 grams de castanyes pelades
  • 50 grams de mantega
  • Un got de taula , de brou
  • Una cullera de cafè de llorer molt
  • Una cullera de cafè de farigola picada
  • Una cullera de cafè de orenga picat
  • Una mica de julivert picat
  • Aigua
  • Oli d´oliva
  • Sal
Elaboració:
Primer de tot , barregem en un bol totes les herbes aromàtiques amb una mica d´oli
A banda, posem el costelló de porc a una plata de forn una mica alta,i salem una mica, i cobrim amb la mescla de les herbes
I afegim també el got de brou i posem al forn escalfat a 190 graus durant mitja hora, vigilant que no es sequi , si fos així , afegim una mica de brou
A part amb una cassola , calentem aigua amb sal i quan comenci a bullir afegim les castanyes, i deixem coure mitja hora
Fet això escorrem les castanyes i les deixem refredar
Un cop siguin fredes , posem una paella al foc amb una mica de mantega i saltegem les castanyes i les empolvoren amb julivert picat
Retirem el costelló del forn i el posem en un plat, acompanyat
amb les castanyes.

 

60 min.


Castanyada

-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

Motivació escolar

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Els dies de setmana que més m'agraden són dijous, divendres i dissabte.

El dijous m'agrada perquè és el darrer dia de classe i amb vaig al cine, o estic amb els amics fins tard i no pas pena de l'endemà.

El divendres m'agrada perquè és el darrer dia de la setmana i me'n vaig a passar el cap de setmana a Palma.

El dissabte m'agrada perquè amb xec a la vora del meu nen, i se que no estic en el meu poble amargada.

El diumenge m'agrada perquè també em xec amb ell, però no m'agrada molt perquè no hi ha res a fer, només pots anar al cinema.

L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!












Ja arribat l'hivern lo que a mes m'agrada, encara que aqui no fagi neu, ja hi pasam bastant de fred! Arriba quan acabam les classes, arriba nit bona i nit vea, i després el reis que ens duram molts de regals! 
Tardor

Ja ha arribat la tardor


amb el vent que bufa fresquet.


Agafarem bolets i castanyes


i els menjarem ben torrades.


Els arbres nus, sense fulles.


Veurem anar-se'n les oronetes.


Celebrem Halloween a l'escola


amb bruixes, carabasses i


demonis.












Ja arribat la tardo, comença a fer fresca.
L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.









 L'estiu es millor, no tens res a fer, i pots anar a la platja, torrarte al sol, menjar gelat.. Però encara que hi hagi poc estiu i mes primavera, le anyoram.



martes, 9 de noviembre de 2010

Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.
L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.

El pas del temps estacional convertit en versos...

La PRiMaveRa

És PRiMaveRa!!!

Naixen MoLT PaRDaLeTs i

PLeNs De FLoRs eLs aRBRes esTaN.

EsPeReM L'aRc De SaNT MaRTí

DesPRés De Les PLuGes Noves,


És PRiMaveRa!!!


ARRiBa La FeLiCiTaT i La LLuM,

L'aLeGRia i eL NosTRe soL
.







Aquest poema ens parla de la primavera, quan arriba estem molt mes feliços, perquè anyorem el fred

El gat enfitat i el remei poètic

 
El gato sin botas
de puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso.
La gata afligida
no duda el motivo
de alguna comida
o de un salto furtivo.
El gato asustado
confiesa su culpa
devoró confiado
cinco ratas juntas.
Melindrosa
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón.
Al estar cosiendo
en el pasadizo
con el aire el hilo
le dio un romadizo.
Al tomar un libro
se le cayó una hoja
le pegó en el pie
y la dejó coja.
Ella está en la cama
muy de gravedad
por haberse puesto
un botín helado.
Ella sigue enferma
de muchos días
por haberse puesto
la sortija fría.
 
 
 
 
 
 
 
 

lunes, 8 de noviembre de 2010

Mientras me hablabas y yo te miraba,
el amor me llamaba y yo le obedecía.
Mientras me susurrabas y yo te amaba,
se alzaron los sentimientos,
mandó tu voz,
el cielo se hizo visible en tus ojos,
y yo pronuncié el querer en tus labios
se detuvo el tiempo en medio instante:
.