lunes, 20 de diciembre de 2010

El Nadal ja és aquí


1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.
Per a jo, no és tan importante com per a altre gent. Feim lo típic, "cenar" amb la família i després anarten de festa.

 2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.
Anarmen a Paris amb el meu nene.

3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.  

Cap.


Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas
aguantar.
... 

1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva respostaAquest poema tracta del fred. M'agrada el fred i la calor, perquè si només fes fred o calor, m'agoviaria molt.

 2. Explica la imatge que va unida al poema.
La imatge es quan arriba nadal que comenza a fer molt de fred y neu.

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

J o s e p  C a r n e r

Josep Carner i Puig-Oriol neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i mor a Brusel·les, el 4 de juny de 1970. Fill únic d'un matrimoni de classe mitjana i cultivat. El pare havia treballat com a redactor d'El Correo Catalán -el diari carlí- i dirigia la revista catòlica La Hormiga de Oro. El petit Carner manifesta la seva vocació literària amb una precocitat inusual i un talent propi dels nens prodigi: als dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta, als quinze anys -el 1899- guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze.
Es llicencia en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publica el seu primer llibre de versos, Llibre dels poetes -d'influència modernista-, alhora que dirigeix la revista literària Catalunya i inicia la col·laboració com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista.


Posa títol

 
 
 
Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

lunes, 13 de diciembre de 2010

Pau, torna..

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.





Arbre de nadal

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.

jueves, 2 de diciembre de 2010

El clamor

El clamor(Alfonsina Storni)


Alguna vez, andando por la vida,

por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.


Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.


Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.


De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!


Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!


















1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.

 
2. Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.

 
3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.
 
4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 



miércoles, 1 de diciembre de 2010

1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.

Aquest poema ens parla de quan ets adolescents et fiques on no t'has de ficar i arriben tots el problemes. Les drogues, de cada vegada comencen mes joves.


2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim 10 preguntes.

Perquè es fa la pena de mort?

La pena de mort esta perque els que han cometit un delicte no el tornin a fer?

No creeus que mereix morir aquella persona que a matat a altres persones?

No es mes jodido ficar a una persona y estar tota la vida tancat que matarlo?

Perquè segueixen fen la pena de mort, quan totom esta en contra de ella?



3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Cucorba es un grupo mallorquín dedicado a la animación infantil fundado en Muro el 1977 por Francesc Aguiló Serra, quién es director desde los inicios, Jeroni Cerdó Cladera y Gabriel Gamundí Ramis.

Actúan vestidos de payasos y su repertorio se basa en canciones populares de todo los Países Catalanes, a pesar de que incluyen algún escadusser tema propio.





4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
Pens que hauria de estudiar cada día i repasar les coses que hem fet.

 
5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar..

El Romanticismo es un movimiento cultural y político originado en Alemania y en el Reino Unido a finales del siglo XVIII como una reacción revolucionaria contra el racionalismo de la Ilustración y el Clasicismo, confiriendo prioridad a los sentimientos. Su característica fundamental es la ruptura con la tradición clasicista basada en un conjunto de reglas estereotipadas. La libertad auténtica es su búsqueda constante, por eso es que su rasgo revolucionario es incuestionable. Debido a que el romanticismo es una manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo que se presenta de manera distinta y particular en cada país donde se desarrolla; incluso dentro de una misma nación se desarrollan distintas tendencias proyectándose también en todas las artes.



6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

Per a jo l'amistat és un "ir i venir". La gent per molt que digui que és lo mes important per a jo no, crec que hi ha coses mes importants que l'amistat, sempre te fallen. Yo tenc uns bons amics que sempre estan amb jo encara que no es el tingui en aquest poble. Jo me consider una bona amiga perquè sempre me han dit que soc molt sincera i que ho dic tot a la cara, i sempre estare pel que ells necesitin.










No serveix de res..

 
“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.
 
 

miércoles, 24 de noviembre de 2010

La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions (tortura,  "desaparicions", etc.) no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.
És la pena cruel, inhumana i degradant per excel·lència.
Consisteix amb la privació de la vida del condemnat per un delicte que la llei sanciona.
A cops el condemnat no pot provar que és innocent, perquè no té medis, com ara diners, ja que normalment els que estan condemnats a mort són d'un determinat grup ètnic, color, bàsicament són gent pobre... amb la pena de mort. També es denominada pena capital.





2.Crec que es injust que fasin la pena de mort, perquè es una cosa que no es mereix alguns, per una part estic d'acord per tot el mal que fan, ells també s'ho mereixen.


martes, 23 de noviembre de 2010

Conclusiones..

(Luis Caissés Sánchez)La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.


La il·lustració és d'Andre Azevedo.
 








1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:


A. ¿Dónde está la poesía?
La poesía esta dentro de ti.

B. ¿Dónde la podemos encontrar?
La poesía no se tiene que encontrar en ningun sitio, eso tiene que salir de ti.

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
No.

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
Si.

E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas. 

Por..




Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                           Josep Manel Vidal

Imatges espectaculars


Boca extraña.




Hombre que no tiene ni pies ni brazos.



Un conejo enorme




Los dedos de la mano grandes.



La cintura mas pequeña del mundo





 Feisima.




Las uñas mas largas.




Lengua larga.






Piel estirada.

El flamenco

Flamenco es un arte que se presenta en dos variantes: Música y Baile. En la música, el Cante y la Guitarra ocupan el papel fundamental, aunque existen otros instrumentos (como la percusión) y acompañamientos (como las palmas) que generalmente están presentes y juegan un papel muy importante.

El Baile es muy expresivo y cada parte del cuerpo ha de moverse de forma coordinada: Los pies, las piernas, las caderas, el talle, los brazos, las manos, los dedos, los hombros, la cabeza...

Para aprender flamenco, como en otras manifestaciones artísticas, son necesarios dos ingredientes: Alma y técnica, y esto no resulta meta fácil cuando consideramos que el flamenco es muy rico y complicado. Se pueden contar más de 50 "Palos" del flamenco. Cada "Palo" tienen su propio ritmo, su propia armonía y, en caso de que sea un palo bailable, cada cual se interpretará con una danza diferente.
Flamenco Festero es un arte más alegre. Como la misma palabra lo dice, se interpreta en las fiestas y celebraciones en Andalucía. Los temas tratados son alegres, ya sean sobre el amor y los sentimientos, ya sean evocando lugares, fiestas y escenarios flamencos, o incluso a veces cómicos.

En cualquier caso, lo que sí es común a todo el flamenco es que es sentimiento. Y para expresar dicho sentimiento, el flamenco usa formas muy fuertes, que generalmente no dejan frío a nadie; uno puede amar o puede odiar el flamenco.






lunes, 22 de noviembre de 2010

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti





1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
Hay 4 estrofas y 6. Rima consonante.

2. Explica lo que nos cuenta.
Este poema me da a entender que algun dia te puedes quedar en la cama y no moverte mas.

3. Resume el contenido en una palabra.
La muerte
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
Negativo, porque hay que vivir la vida al máximo sin pensar que un dia no te levantaras de la cama.
5. ¿Qué tema filosófico trata?


6. Busca información sobre su autor.
Mario Benedetti nació el 14 de septiembre de 1920 en Paso de los Toros, Uruguay.
En el 2007, Benedetti recibió el premio ALBA, ortorgado por Venezuela.
En los últimos diez años, debido al asma y por recomendación médica, el escritor alternaba su residencia en España y en Uruguay, tratando de evitar el frío, pero al agravarse su estado de salud permaneció en Montevideo.
La muerte de su esposa Luz López en 2006, luego de seis décadas de matrimonio, fue un duro golpe para Benedetti que, según confesó, sobrellevó escribiendo.
El día 17 de mayo de 2009 poco después de las 18:00, Benedetti muere en su casa de Montevideo, a los 88 años de edad. El Palacio Legislativo fue designado como el sitio de su velatorio.


  7. Opinión personal.
Es un poema muy corto peró a la vez que tiene razón, muchas personas piensan eso.

Té d'amar


Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
Carolina Ibac.



______________________________________________________________

1. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Hi ha 19 versos i 19 estrofes i és rima assonant.

2. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Aquest poema ens parla de lo que sent una persona cap a l'altre, hi ha molt de sentiments, ganes de fer-la seva perque no es valli del seu costat mai.
Aquest tema tracta sobre l'amor.
L'amor.

 
3. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Aquest poema tracta sobre l'amor en els adolescents i te tota la raó, quan estas enamorat et sols entregar a ell.



El reflejo de la letra

Ana kupfer

Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
 
Anunció su vacío,encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.


La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

   


El poeta necesitaba inspirarse en algo, y no sabia en que, al fin y al cabo lo hizo con una gaviota.

 













 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura



El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.













3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
Aquest poema té tota la raó, i ademñes m'agrada, te sentit de l'humor.
La importància que té es que és molt important que nosaltres puguim llegir.

B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
Gloria Fuertes nació el 28 de julio de 1917 en el madrileño barrio de Lavapiés en el seno de una familia humilde, de madre, costurera y sirvienta, casi muere en el parto, tal como ella misma refleja en los versos de una de sus «autobiografías». Debido a la profesión de su padre, bedel, la familia cambió varias veces de residencia en Madrid.

 A los tres años ya sabía leer y a los cinco escribía cuentos y los dibujaba. Luego los cosía con hilos para encuadernarlos. Esos fueron sus libros infantiles. 
        
Escribe sus primeros versos a los catorce años.
                      
En 1935 publicó sus primeros versos y dio sus primeros recitales de poesía en Radio Madrid y Radio España.  En 1939, como ella misma relataba, pasó de la oficina de hacer cuentas a una redacción para hacer cuentos.
Cuando Gloria ya conocía la gravedad de su enfermedad le preguntaron que qué tal estaba y ella contestó «Estoy a solas con Dios y mi dolor», pero no estuvo sola ni un minuto, siempre había alguien con ella, incluso cuando murió el 27 de noviembre de 1998 estaba rodeada de sus amigos íntimos, los que siempre estuvieron ahí.



Vientos de otoño

Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.




1. Comenta'l cada quatre versos.
1- El monte se hunde en llamas
2- Dejan huella los arboles caídos.
3- El dolor de todo lo que habia ahí, se acabo.

2. Relaciona el poema amb el moment actual.
Estas cosas suelen pasar en otoño, que el bosque se quema.

3. Sintetitza en una frase del poema.
¡Alegría en el nombre de la vida!

4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
Le da movimiento.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Sempre en mi



El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

martes, 16 de noviembre de 2010

Ganes de tenirte

Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Descripció de la biblioteca

La nostra biblioteca és molt petita comparada amb altres. Té un parell de taules i un parell d'ordenadors, més els llibres per llegir.

jueves, 11 de noviembre de 2010

1. El poema de les castanyes ens parla de que van ha cercar castanyes fins que tenen els cistells ven plens.

2. No m'agraden les castanyes, ni torrades ni sense torrar.

3. Costelló de porc amb castanyes

Ingredients:
  • Un quilo i mig de costelló de porc
  • 300 grams de castanyes pelades
  • 50 grams de mantega
  • Un got de taula , de brou
  • Una cullera de cafè de llorer molt
  • Una cullera de cafè de farigola picada
  • Una cullera de cafè de orenga picat
  • Una mica de julivert picat
  • Aigua
  • Oli d´oliva
  • Sal
Elaboració:
Primer de tot , barregem en un bol totes les herbes aromàtiques amb una mica d´oli
A banda, posem el costelló de porc a una plata de forn una mica alta,i salem una mica, i cobrim amb la mescla de les herbes
I afegim també el got de brou i posem al forn escalfat a 190 graus durant mitja hora, vigilant que no es sequi , si fos així , afegim una mica de brou
A part amb una cassola , calentem aigua amb sal i quan comenci a bullir afegim les castanyes, i deixem coure mitja hora
Fet això escorrem les castanyes i les deixem refredar
Un cop siguin fredes , posem una paella al foc amb una mica de mantega i saltegem les castanyes i les empolvoren amb julivert picat
Retirem el costelló del forn i el posem en un plat, acompanyat
amb les castanyes.

 

60 min.


Castanyada

-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

Motivació escolar

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Els dies de setmana que més m'agraden són dijous, divendres i dissabte.

El dijous m'agrada perquè és el darrer dia de classe i amb vaig al cine, o estic amb els amics fins tard i no pas pena de l'endemà.

El divendres m'agrada perquè és el darrer dia de la setmana i me'n vaig a passar el cap de setmana a Palma.

El dissabte m'agrada perquè amb xec a la vora del meu nen, i se que no estic en el meu poble amargada.

El diumenge m'agrada perquè també em xec amb ell, però no m'agrada molt perquè no hi ha res a fer, només pots anar al cinema.