L'autoritat i l'autoritarisme

1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.
L’autoritat del professorat ha resultat laminada tant per l’afany legítim i democràtic de superar les xacres del passat reaccionari com per l’actitud familiar, que ha derivat en un abandó dels deures educatius i, al mateix temps, en una sobreprotecció dels fills en detriment de determinades normes de comportament. Trobar un punt intermedi no és gens fàcil, però és innegable que la societat necessita esquemes en els quals s’ha d’harmonitzar la llibertat de l’individu amb el compliment d’unes obligacions que no es poden obviar. És la base de tot aprenentatge.
Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu. Som, doncs, davant d’un problema complex que demana solucions que no poden escudar-se solament en una hipotètica reforma punitiva, sinó en una labor educativa incessant perquè no s’imposi la llei de la selva sobre els preceptes d’una societat democràtica avançada.

L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.

El problema no és que el professorat no tingui autoritat, sinó que l’alumnat ha perdut el respecte pel qualsevol autoritat, començant pels seus propis pares i mares, i continuant per qualsevol altra figura adulta. I és que l’autoritat no es decreta, sinó que s’exerceix. L’autoritat, que és just el contrari de l’autoritarisme.
No són lleis que endureixin les penes davant les agressions el que vol el professorat, sinó una societat que valori el vostretreball i uns adolescents que entenguin de límits i de respecte.