Arriba la tardor... i nosaltres!

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.

Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.

Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.

Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.

Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac

Jo he entès que els altres pecupins varen tenir la seva oportunitat i la varen saber aprofitar molt bé, però ara ens toca a nosaltres i ho farem perfecte. Com que hem començat aquest projecte molt prest, segur que en treurem molt de profit.