jueves, 23 de septiembre de 2010

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.
JOANA RASPALL
El tema és el vent.
Parla sobre un amor impossible, que si un no dóna el primer pas, l'altre tampoc.








No hay comentarios:

Publicar un comentario