El poema s'ha fet estel

El poema s'ha fet estel...

El poema s’ha fet estel, ^*

lliure d’arrels viu amb el vent.

A les venes hi du

sang de llibertat.

Però qui és el poema?

De vegades és l’únic que hi ha,

i sovint el que queda...

Darrere de cada poema

hi ha un somriure

una llàgrima, el gran batec,

un cor que ho abraça tot.

El poema és barca i cançó,

eco i silenci, vida i mort...

onatge

Aquest poema ens diu que els poemes són com estels, a través d'una metàfora.
"El poema s'ha fet estel", és un títol que relaciona el poema amb l'estel.

Els estel no viuen sempre,neixen quan les partícules d’alguna nebulosa s’ajunten i es forma un estel. Viuen milions i milions d’anys.
Un poema per a l'autor, és una emoció, una forma d'expressar-se.
Per a mi, un poema són versos que expressen sentiments,veritats, etc..