Farta de les males cares,
regalo somriures arreu.
Una manera de dir adéu
a la vida que ens amarga.

La cuirassa de l’alegria
em duu cap un món millor,
aquell que de nens ens pinten,
aquell que de grans se’ns oblida.

Sóc enèrgica i entusiasta,
decidida i trempada.
Però, de vegades, perdo les forces
i se’m treuen totes les ganes!

Sóc recelosa dels meus problemes.
No m’agrada parlar-ne.
Suposo que és una bena,
que protegeix la meva mirada.

Algun dia arribarà.
I aquell dia hauré atrapat…
… la felicitat.

Hola Carolina, aquest poema va dirigit a mi, estava ansiosa per veure-ho, perquè he estat malalta la setmana passada, i no vaig poder evitar mirar el facebook per veure si ja ho havies penjat, encara que et oblidaràs de mi, jajajajaja però no passa res, em va fer molta gràcia, perquè no se perquè però m'ho pressentia que anava a passar .. M'ha agradat molt el poema, em veig reflectida, el títol que li he posat a estat "Llei de vida" espero que us agradi, moltes gràcies Carolina, un petonet molt gran.