La tarda..

 

 

La tarda avança, lentament
sense aturar-se ni un instant.

Venteja, i les fulles dels arbres
dansen al compàs ja marcat.
Tanco els ulls, com buscant
un moment de calma, de pau
i els cotxes passen ràpidament
vorejo els somnis que s'han fos

Discretament t'imagino, dolça
ballant amb el vent i caient
suaument com la tarda brillant
tansols un de tants somins...

 

Jordi